FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les liliàcies, sense tija, de fulles coriàcies lanceolades, d'un verd fosc, i flors que neixen ran de terra, originària de l'Àsia oriental, cultivada com a ornamental i molt tolerant a l'ombra (Aspidistra elatior). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbret o arbust de la família de les rutàcies, espinós, de fulles el·líptiques amb el pecíol estretament alat i flors en raïm, petites i blanques, originari de l'Àsia sud-oriental i cultivat als països càlids pels seus fruits, les llimes (Citrus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer rosegador del gènere Marmota, de la família dels esciúrids, de cos rodó i aixafat i pelatge molt espès, que s'amaga sota terra, on hiberna, i viu a les muntanyes altes d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord. Xoriguer 2 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Homínid de cos robust, mans grans, cap ample, nas pla i celles prominents, amb capacitat cranial superior a la de l'home actual, que poblà Europa i l'oest d'Àsia fa entre cent mil i quaranta mil anys (Homo neanderthalensis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia de la família de les compostes, llanosa, de fulles estretes, poc piloses per sobre, i de capítols petits i grogosos, aglomerats en corimbes terminals, originària d'Amèrica del Nord i de l'Àsia nord-oriental i cultivada en jardins (Anaphalis margaritacea [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Homínid extingit, d'aspecte similar als humans actuals però més baix, de capacitat cranial inferior i de mandíbula prominent, capaç de fabricar estris i usar el foc, que visqué a Àfrica, Europa i Àsia de principis a mitjan plistocè (Homo erectus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres, arbustos i lianes de fulles coriàcies i persistents, flors regulars pentàmeres i fruit en càpsula o baia, esteses per l'Àfrica, l'Àsia sud-oriental i Oceania, a la qual pertany el pitòspor. Individu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer de la família dels mustèlids, d'aspecte arrodonit i massís, amb el pelatge arrissat i llarg, les potes curtes i amb urpes i els ulls petits, excavador i omnívor, que habita a les estepes d'Àfrica i d'Àsia (Mellivora capensis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil de la família dels camèlids, de dimensions grans i cos robust, amb un gep dorsal, de potes llargues i primes i de coll llarg, fort i flexible, que viu domesticat a l'Àfrica i a l'oest d'Àsia (Camelus dromedarius). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbret caducifoli de la família de les anacardiàcies, de fulles imparipinnades, originari de l'Àsia i cultivat a diversos països mediterranis pels seus fruits (Pistacia vera). Fruit en drupa del festuc, gros com una ametlla i de color rogenc. Llavor comestible del festuc. [...]